El Vapor Arañó

Santa Perpètua de Mogoda pot presumir amb aquest edifici d’una mostra d’arquitectura industrial de primer ordre. D’estil modernista, el Vapor Arañó està format per dues naus principals corresponents a la clàssica construcció industrial de finals del s. XIX, de totxo vist amb plantes lliures. Les naus estan disposades en forma de “L”, independents l’una de l’altra. La nau més gran (56 x 18 m), té una planta baixa més planta pis, la petita (40 x 12 m) només té una planta. Totes dues tenen una estructura de suport de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta, que és a dues aigües tant a la nau petita com a la gran, en aquesta però, sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües perpendiculars a la teulada principal. 

A partir de la construcció del Vapor Arañó el 1857, va començar la urbanització de la plana que hi ha entre l’església, la Rambla i l’avinguda de Santiga. El poblet nascut al voltant de la sagrera eclesiàstica va començar a estendre’s fora dels límits medievals. Des del punt de vista econòmic, és l’inici de la industrialització perpetuenca.

Entre les parets d’aquesta fàbrica van treballar-hi moltes generacions de dones perpetuenques i es van viure els conflictes socials de cada moment històric. El 1914, per exemple, va iniciar-se una vaga per a reclamar millores salarials que durant gairebé dos anys va dividir el poble entre els vaguistes i els esquirols que anaven a treballar. Els enfrontaments, més que verbals, van arribar fins i tot al safareig.

Als anys 90, la propietat de l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament que va rehabilitar la nau petita, la més vella que s’utilitza com a centre cívic, i es va fer càrrec de tot aquest patrimoni arquitectònic i històric.