Història

L'actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l’Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l’any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l’administració central de l’Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans. Fins aquell moment els dos nuclis havien tingut una evolució diferenciada i una personalitat pròpia. Ambdós, però, compartien des de sempre un espai físic privilegiat que ha fet atractiu el seu poblament per l’espècie humana. Situats al Vallès Occidental, entre la riera de Caldes i el riu Ripoll, estem a la part central de la plana del Vallès, unes terres constituïdes per serres de poca alçada que dibuixen un paisatge ondulat on rieres i torrents (riera de Polinyà i riera de Santiga) enquadren les zones dels valls.

Aigua abundant, terres fèrtils i un clima suau han convidat a establir-se en aquestes contrades els humans que han passat per aquest corredor natural.

El barri més jove de Santa Perpètua, Can Filuà, amaga sota la seva terra les restes dels pobladors més antics de Santa Perpètua, els primers pagesos perpetuencs pertanyents al període neolític (9.000 anys d’antiguitat). Darrere d’ells, ibers i romans van deixar la seva empremta, especialment Roma. Tant a Santa Perpètua com a Santiga es conserven importants restes de vil·les romanes. Les del nucli antic, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Perpètua, probablement foren el centre d’una població romana i al subsòl de l’església de Santa Maria l’Antiga s’amaven les restes d’una imponent vil·la romana amb restes d’estructures de banys. El conjunt d’aquestes restes demostren la importància d’aquells poblats en la xarxa de comunicacions de l’imperi romà al qual el nostre poble abastia de cereals i vins.

De les restes de l’imperi romà va néixer la Santa Perpètua medieval. Aquesta afirmació és més que una imatge retòrica, sobretot pel que fa a Santiga, ja que l’església romànica va construir-se sobre les restes de l’estructura de la vil·la romana com han demostrat les darreres excavacions, molt probablement com a Santa Perpètua, on sota l’absis de l’església romànica es conserven les restes d’una esglesiola paleocristiana (s. VI o VII). A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l’actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s’aixeca el castell de Mogoda on tenim l’origen toponímic del poble. La primera referència escrita de Mogoda data de l’any 990 i pel que fa a Santiga del 983.

Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s’han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua ja que a partir del segle XVIII crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l’actual nucli. Santiga, però, mantindrà el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l’església, una estampa del segle XIX que avui encara podem contemplar.

D’aquest llarg període medieval neixen els més de 30 masos i masies localitzats en el terme municipal, conseqüència de la construcció d’una societat agrícola com la dels seus avantpassats neolítics. 10.000 anys de societats agrícoles comencen a transformar-se a finals del segle XIX cap a un nou model de producció econòmic, l’industrial. El 1857 Claudi Arañó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·la un vapor tèxtil als afores del poble. És l’inici de l’establiment d’indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà.

El segle XX multiplicaria aquest fenomen per vint. A finals dels anys seixanta es creen sis polígons en nou anys i el nombre de treballadors industrials passa de 930, el 1964, a 3.003 el 1974. Aquesta tendència es mantindrà amb el final del segle i actualment més del 70% de la població activa local es dedica a l'activitat industrial i prop de 1.400 empreses són instal·lades al nostre municipi, molt lluny de les 42 censades el 1964.

Conseqüència lògica d'aquest creixement va ser l'augment accelerat de població. El 1960 Santa Perpètua acollia 4.125 habitants que van passar a ser 12.589 el 1975. Actualment la ciutadania de Santa Perpètua suma 26.000 persones en els vuit barris en què s'ha distribuït la població a mesura que el creixement a anat ocupant els poc més de 15 hectàrees del territori de la ciutat.

Santa Perpètua no només ha crescut en nombre sinó també en qualitat ja que tot l'increment humà s'ha fet gràcies a l'aportació de nova ciutadania que incorpora noves visions i noves realitats que hem de saber aprofitar dins d'aquest marc que anomenem Santa Perpètua de Mogoda ;on fa 10.000 anys que viuen persones.