Un record és la construcció del passat, que vivim en el present. Marca un camí viscut, però no determina el camí que encara hem de recórrer

Records n'hi ha de moltes menes: olors, colors, situacions, relacions, percepcions, sensacions, imatges... El valor dels fets a la vida, no depèn dels fets en si mateixos, sinó de les emocions que porten aparellats. És això el que queda als records de la infància: tardes interminables de jocs, una ràdio que transmet partits, la terra mullada i tova sota els peus descalços, la calor de les vacances d'estiu, la música d'una orquestra que assaja de lluny, l'olor de te amb llimona, la pintura sobre una porta durant un dia ennuvolat. Cap d'aquestes imatges no diu res en si mateixa; cap funciona, de manera aïllada, com una metàfora de la felicitat. Són la forma del record: la memòria és la que l'omple de contingut, la que els amalgama per sempre, la que aconsegueix que aquests records siguin la més miraculosa de les barreges.

Quan jo tenia pocs anys convida l'espectador a endinsar-se en els records de les artistes i a jugar, a oblidar-se del món real per un moment i fantasiejar com ho fan les criatures.

• Inauguració el dijous 6 de març a les 19 h
• L'exposició romandrà oberta al públic del 6 de març al 20 d'abril de 2025