Santa Perpètua instal·la una llamborda en record de Projecte Forns i dels perpetuencs assassinats als camps nazis

Santa Perpètua s'ha sumat a les ciutats que homenatgen els deportats que van morir assassinats als camps de concentració i d’extermini nazis. L’acte central de la programació es va celebrar dijous a la tarda al passeig de la Florida amb la instal·lació d'una llamborda Stolperstein en record del perpetuenc Projecte Forns i una placa informativa al monument a Mauthausen.

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) l’Ajuntament de Santa Perpètua, a través de la Regidoria de Cultura, ha posat en marxa un programa que vol recordar les víctimes perpetuenques exterminades als camps de concentració nazi. Del nostre municipi aquestes persones van ser Francisco Sabaté Esperanza, Projecte Forns i Ninou i Josep Rovira i Prats. Ahir es va instal·lar una llamborda dedicada a Projecte Forns, ja que actualment els altres dos disposen d’una a Castellar del Vallès i Sabadell, respectivament.

El projecte Stolperstein és una iniciativa de l’artista Gunter Deming a Alemanya per conscienciar al poble europeu sobre la magnitud de la tragèdia viscuda. La iniciativa artística consisteix en elaborar una llamborda individualitzada per a cada persona exterminada amb l’objectiu d’aturar als vianants i interpel·lar-los tot recordant a les víctimes. Cada llamborda Stolperstein és única i es realitza de manera especial a mà. Ja s'han fet 75.000 que estan distribuïdes en més de 1.800 ciutats europees.

L'alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, va afirmar que el record a aquests perpetuencs "és un acte que vol contribuir a mantenir viva la memòria història. Un acte de record i homenatge a les víctimes. Però és, sobretot, un acte per reivindicar els valors democràtics, la solidaritat, la tolerància, la convivència i els drets humans ... en definitiva, la vida". La primera edil també va afirmar que el compromís municipal es recuperar "la memòria històrica d’uns fets esfereïdors i terribles que la societat no ha d’oblidar mai per a que no tornin a passar".

Santa Perpètua ja fa anys que homenatja i recorda les víctimes dels camps nazis. Un dels equipaments educatius del municipi porta el nom de Rovira- Forns, des del curs 98-99, en record de dues de les víctimes i també hi ha instal·lat al passeig de la Florida el monument de Mauthausen, d’homenatge a les víctimes del nazisme, inaugurat l’any 1998 i obra de l'artista Montserrat Muntañola.

El cap de l’Àrea de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Oriol Dueñas, va explicar que l’objectiu del projecte Stolpertein (paraula alemanya traduïda com pedra que fa ensopegar) permet escriure els noms de les víctimes del nazisme, evocar els llocs on van viure abans del seu exili, i permet que aquestes persones tornin a ser presents en la quotidianitat i recordar-les com un exemple de coratge i de lluita contra l’opressió i la injustícia.

Per la seva part, Joan Calvo, en representació de l’Associació Amical de Mauthausen, va recordar que des de fa anys existeix una col·laboració amb l'Ajuntament de Santa Perpètua per treballar a favor de la memòria de tots aquells que van viure i lluitar durant la Guerra Civil i que van patir deportació als camps nazis.

A l'acte, van assistir familiars de Projecte Forns. La seva jove, Francesca Bermúdez, va  expressar en un emotiu missatge el seu agraïment al municipi de Santa Perpètua i va dipositar unes flors a la llamborda.

L'acte d'instal·lació de la llamborda en homenatge a Projecte Forns va estar presentat pel regidor de cultura, Marçal Solà i va finalitzar amb el Cant dels Ocells que va interpretar un quintet de músics de l'EMA. A l'acte, entre d'altres, també van assistir el director i representants de la comunitat educativa de l'INS Rovira-Fons.

Tres perpetuencs assassinats a Mathausen-Gusen

Josep Rovira i Prats

Va néixer a Santa Perpètua el 14 d’octubre del 1906. La seva primera feina, com la de molts perpetuencs de la seva època, fou de mosso a les terres.
L’any 1936 quan esclatà la Guerra Civil a Espanya, Rovira i Prats va combatre al costat de la República dins de la Columna Durruti. Quan, amb la Segona Guerra Mundial l’exèrcit nazi ocupà la frontera de França, Rovira i Prats fou empresonat per l’exèrcit alemany el juliol de 1940. El 25 de gener de 1941, el perpetuenc fou deportat al camp d’extermini de Mauthausen i posteriorment traslladat a Gussen, on va ser assassinat a les cambres de gas un 18 de novembre l’any 1941.

Projecte Forns i Ninou

El segon perpetuenc protagonista d’aquest homenatge va néixer a la Granja Soldevila un 7 d’agost de 1907, allà hi vivia i treballava la seva família, juntament amb altres famílies. Interessat per la política va formar part de l’Estat Català i de la CNT durant la República. Fugit a França durant el Franquisme. Projecte Forns va ser capturat i deportat als Stalags VIII-C i XII-D. Poc temps després, fou traslladat al camp de concentració de Mauthausen on arribà el 25 de gener de 1941 i on fou assassinat el 7 de novembre del mateix any. Juntament amb Josep Rovira dona nom a l’Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua.

Francisco Sabaté Esperanza

Neix a Santa Perpètua el 30 de juliol de 1903, concretament a Ca N’Anglí. Va treballar formant part del cos de les brigades municipals de Sant Cugat i, un cop esclatada la guerra, va iniciar la seva militància a la CNT. Francesc Sabaté va ser empresonat en un camp de refugiats a França. Empresonat primer a l’Stalag XI-A i posteriorment traslladat a Mauthausen, va morir assassinat l’11 de novembre de 1941.