El Ple de l'Ajuntament de Santa Perpètua celebrat aquest dijous 31 de gener va aprovar per unanimitat una proposició per la defensa del dret a l'habitatge digne. El document presentat aposta per continuar treballant des de la Corporació en la recerca de solucions alternatives a l’actual manca d’habitatge assequible a la vila, especialment de lloguer, i a la lluita contra la pobresa energètica. Els objectius fonamentals són instar la generació de més habitatge de lloguer de protecció oficial, sobretot, i de preu accessible i augmentar la capacitat del parc d’habitatges públics de lloguer. També inclou que l'Ajuntament treballarà per dotar-se d'una regulació urbanística que incrementi el percentatge mínim obligatori d’habitatge amb protecció oficial.

A Santa Perpètua, el preu mitjà dels lloguers se situa entre els 700 i els 800 euros al mes i, en aquests moments no hi ha cap habitatge en la borsa oficial de lloguer que gestiona l’Oficina d’habitatge ja que han de ser pisos un 20% per sota del preu mig de lloguer al mercat. I els preus mitjans de compra se situen en els 900 i 1.800 €/m2 en segona mà i 2.100 i 2.600 €/m2 en habitatge nou.

Actualment, el Consistori disposa de vuit habitatges destinats a l’emergència habitacional i de lloguer social, i a més s'ha adherit al conveni de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a les accions en tanteig i retracte. L’Ajuntament no disposa del control de la gestió dels habitatges dotacionals que està en mans de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, la qual és titular també d’un parc important d’habitatges si s'inclou Mogoda, propietat de l’Incasòl, on s'han censant vuit habitatges buits, un dels quals amb obres iniciades sense identificar, i també és titular dels habitatges dotacionals per a joves i gent gran, que "dia rere dia presenten incidències de despreniments, ocupacions indegudes, veïnatge conflictiu, etc".

Els grups municipals critiquen la falta de transparència de la Generalitat pel que respecte al registre de sol·licitants, ja que la llista d’espera oficial completa de sol·licitant és desconeguda i sol·liciten que l'Ajuntament formi part de la gestió de les prioritats de demandants del municipi.

A Santa Perpètua de Mogoda durant el 2017 un total de 133 persones titulars de contracte de lloguer van sol·licitar ajuts al lloguer, i es van atendre 84 persones amb risc de desnonaments o pèrdua del lloguer. La Xarxa de mediació gestiona dotze habitatges de lloguer segur i es van registrar al 2017, 21 peticions d’habitatges d’emergència.

L'Ajuntament de Santa Perpètua demana que es constitueixi una comissió de seguiment del partit judicial que demani que els jutjats comuniquin als serveis socials municipals l’inici de tots els processos d’execució hipotecària i els desnonament que afectin a famílies vulnerables. També que la Generalitat faci efectiva la Llei de l'Habitatge 2017 i sancioni als grans tenidors d'habitatges buits durant més de dos anys així com als propietaris que facin mobbing als llogaters i que la Generalitat revisi els topalls de lloguer i compra dels habitatges de protecció oficial.

El Ple de l'Ajuntament del mes de gener també va aprovar per unanimitat una proposició de suport a les denúncies i reivindicacions de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania davant del Govern de la Generalitat de Catalunya davant dels "greus incompliments en la implementació". L'Ajuntament critica, entre d'altres, que la Regidoria de Benestar Social i Atenció a les Persones no pot accedir a la informació sobre quantes famílies perpetuenques estan realitzant els tràmits per obtenir la Renda Garantida de Ciutadania. "Les denegacions i els retards en l’atorgament d’aquesta prestació social suposa un increment de la despesa municipal en ajuts socials per part de l’Ajuntament, uns recursos que podrien satisfer altres necessitats". Actualment, són els usuaris els que informen a Serveis Socials que estan realitzant els tràmits de la Renda Garantida de la Ciutadania. La Regidoria informa que ara per ara són 50 famílies en aquesta situació, però alerta que el nombre podria ser bastant més elevat.

El Ple també va donar suport a les mesures del Pacte d'Estat contra la violència de gènere amb l'objectiu de combatre la violència masclista, "el problema més greu que sofreix actualment la societat que és fruit d'una cultura i educació profundament antidemocràtica i que parteix de la idea de la superioritat de l'home sobre la dona". Manifestar no tan sols el rebuig a qualsevol manifestació de violència sinó també a qualsevol posicionament polític que propugni l'eliminació o menyspreu de les mesures de protecció de les dones enfront de la violència masclista, així com el drama social i les conseqüències que té per a les víctimes així com rebutjar l'adopció de qualsevol tipus d'acord, explícit o implícit, amb formacions que plantegen la supressió o reducció de les mesures de protecció de les dones. La proposició es va aprovar amb els vots favorables dels grups d'ICV, ERC, PSC, CUP i la PCCA, i l'abstenció de C's.

La darrera proposició aprovada al Ple del mes de gener va ser relativa a la proposta de derogació del delicte d’injúries a la Corona, per rebutjar el discurs del Rei de 3 d’octubre de 2017 i per reafirmar el compromís amb els valors republicans i la democràcia. El document va ser aprovat amb els vots favorables d'ICV, ERC, CUP i la PCCA i el vot en contra de PSC i C's.