El Ple de l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda celebrat aquest dijous 29 d'abril ha aprovat per unanimitat una proposició que insta al nou govern de la Generalitat de Catalunya a l’elaboració d'una nova Llei de barris com a primer projecte de la propera legislatura. La Corporació també reclama acompanyar aquesta llei d’un Fons de recuperació social, urbana i ambiental de barris i viles de Catalunya nodrit amb recursos dels governs de la Unió Europea, de l’Estat i de la Generalitat. La proposta recorda que La Llei de Barris de 2004, que va beneficiar Can Folguera, va dur a terme 143 actuacions amb un pressupost de quasi 1.000 milions d’euros, fins a la seva interrupció el 2010. Els grups municipals consideren que 16 anys després de l’aprovació "d’una normativa innovadora, inclusiva i sensible amb les classes populars dels nostres barris, es torna a imposar la necessitat de rehabilitar i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes".
El Ple assenyala que la crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19 ha posat més en evidència les desigualtats ja que als barris vulnerables hi ha major densitat, més proximitat física, els habitatges són més petits, tenen menys ventilació i no disposen d’espais públics de qualitat. La proposta també explica que la crisi climàtica ens ha demostrat que els sectors socials més vulnerables reben un impacte negatiu major i els seus efectes son majors. La proposició municipal assenyala que en aquesta conjuntura és urgent un canvi de paradigma que es fonamenti en l’urbanisme ecològic, en la rehabilitació residencial i en la renovació urbana i rural i que els barris i viles amb baix nivell de renda no poden quedar fora de la transició ecològica. També considera que aquest procés de transformació econòmica i ambiental ha de ser socialment just, amb unes polítiques públiques perquè els barris i viles més empobrits participin de la gran transformació que suposa el repte de la crisi climàtica. La proposta clou destacant la importància de les actuacions ecourbanístiques de rehabilitació amb un gran valor contracíclic en l’economia local, que han de permetre fixar les persones residents als barris, atreure població més jove i una major barreja social consolidar iniciatives comunitàries i de solidaritat veïnal i millorar les condicions mediambientals, educatives i de salut de la ciutat.

Pla director del Cementiri 2021-2049

El Ple de la Corporació també ha aprovat inicialment el Pla director del Cementiri 2021-2049. Aquest pla ha estat redactat pels Serveis d’Urbanisme amb la col·laboració dels Serveis de Salut Pública i de Desenvolupament Local, i defineix totes les actuacions que requerirà aquest equipament municipal fins el 2049, any que finalitza la concessió administrativa a la Funerària Truyols, segons va explicar el regidor de Territori, Jordi Navarro, durant la sessió plenària del mes d'abril. El punt va comptar amb el vot favorable de l'equip de govern, format pels grups de Santa Perpètua en Comú i del PSC, i del grup Republicà i amb l'abstenció de Ciutadans. El Pla director té la finalitat de planificar "la posada en marxa de les accions socials i edificatòries no només al cementiri sinó també a la finca municipal que inclou el recinte funerari, el seu espai enjardinat i l'aparcament", segons va exposar Navarro que va afegir que també inclou les mesures urbanístiques necessàries en el planejament. El Pla director proposa la inclusió del Cementiri i del camí del Cementiri en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Navarro va explicar que al Pla director s'inclouen dues línies estratègies amb quatre accions socials i altres quatre urbanístiques. Les estratègies socials estan vinculades al servei funerari i mortuori relatives a la concessió, el servei, el hàbits i costums i la normativa d’aplicació i inclou totes aquelles actuacions pensades per a les persones usuàries i la seva atenció. Pel que fa a les estratègies arquitectòniques i urbanístiques estan vinculades a la millora patrimonial del servei i del seu entorn i s’inclouen totes aquelles mesures que l’Ajuntament ha d’emprendre per protegir el seu patrimoni, millorar l’entorn i regular a nivell urbanístic i paisatgístic els valors determinants de cementiri municipal. L'Ajuntament va adjudicar la gestió del Cementiri Municipal a l'empresa Truyols l'any 2004 una funerària que ha fet 150 anys d’història i que avui gestiona set tanatoris, inclòs el de Santa Perpètua, i els serveis funeraris de deu municipis de l’entorn, a més del de la nostra ciutat. La concessió administrativa dissenyada l’any 2004 finalitza l’any 2049.

D'altra banda, el Ple Municipal també va aprovar la modificació del Reglament regulador per a l'adjudicació, l'autorització i les normes d'ús en règim de cessió o lloguer social del programa d'habitatge social de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest reglament té l’objectiu d'ordenar i regular l'adjudicació, l'autorització d'ús, la claredat de criteris i la regulació de les normes que han de regir el Programa d’Habitatge Social per a persones o unitats de convivència del municipi de Santa Perpètua per les quals la situació de precarietat econòmica i/o dificultats d’integració social deriven en un risc d’exclusió residencial i, per tant, en una necessitat de disposar d’un recurs habitacional que eviti l’exclusió social d’aquestes persones, segons va explicar el regidor d'Habitatge, Sergi Hernández. La modificació actualitza el marc legal i s'adapta també al cartipàs municipal que en la darrera revisió ha creat la Unitat d'Habitatge. El regidor va explicar que Santa Perpètua disposa de vuit habitatges que provenen de l'adquisició per tanteig o convenis de cessió amb l'Agència Catalana d'Habitatge o entitats bancàries. El punt va comptar amb el vot favorable de tots els grups municipals a excepció de Cs que es va abstenir.

Durant la sessió plenària d'abril, els grups municipals de Santa Perpètua en Comú, Republicà i PSC han aprovat una proposició que insta al govern municipal a fer exposició pública cada 14 d'abril de l’ensenya republicana a la Plaça de la Vila de Santa Perpètua per commemorar la proclamació de la Segona República. La proposta, en commemoració del 90 aniversari de la Segona República, reivindica la vigència dels valors republicans com la sobirania popular, la igualtat, la justícia social, el laïcisme, o la plurinacionalitat de l’Estat. També recorda el dret de la ciutadania a escollir el model d’Estat per mitjà de les reformes legals previstes en el marc de la Constitució i en conseqüència el dret a escollir-ne el cap d’Estat. En aquest sentit la moció assenyala que "és hora, 43 anys després de la consulta de la Constitució i amb una societat política, social i generacionalment molt diferent, i partint de l’existència d’una realitat plurinacional, que la ciutadania pugui decidir sobre el model polític i institucional territorial i escollir la forma d’Estat, pronunciant-se democràtica i lliurement en un referèndum clar si vol tenir una monarquia o vol instaurar la III República". La proposta indica que els esdeveniments dels darrers anys al voltant de la Casa Reial, en especial del Rei Emèrit, "posen de manifest que no es pot seguir furtant la societat aquest debat i decisió sobre quin model d’Estat volem, imposant ser representades per una família reial tacada per múltiples escàndols i casos de corrupció, evasió fiscal, i tractes de favor al refugi de monarquies autoritàries". El grup municipal de Ciutadans va votar en contra de la proposició.