La història del Jonc captiva els assistents a la projecció sobre diversitat funcional

Explica un conte xinés que quan plantes un jonc, pots pensar que no ho has fet bé quan veus que triga molt a créixer. Quan comença a fer-se gran però, ho fa de manera ràpida i això demostra que necessitava el seu temps, que estava arrelant. Aquesta és una de les metàfores que utilitza la directora Susanna Barranco a la pel·lícula El silenci del jonc, que es va projectar el 28 de novembre a la Biblioteca Josep Jardí amb motiu del Dia Internacional de les persones amb diversitat funcional (3 de desembre). “Les persones amb diversitat funcional tenim els mateixos drets que qualsevol persona”. Així començava el manifest que la regidora de Benestar Social i Atenció a les persones, Ana Bajo, va llegir abans de la projecció. El dret a triar on viure i amb qui, a treballar i a tenir les mateixes condicions que qualsevol altre treballador o a poder anar a qualsevol lloc sense barreres, són alguns dels aspectes que destacava el text.

La pel·lícula va emocionar al públic assistent que va participar en el debat posterior a la projecció moderat per Núria Badia de l’associació teatral Mousiké, de la qual forma part la Cia. Susanna Barranco, productora del film. Badia va explicar que la “Susanna volia donar una visió més enllà del que es la discapacitat, centrant-se en el que poden fer les persones i no en el que no poden fer”. Els participants al fòrum van destacar la sensibilitat de la pel·lícula i el fet que tractés la discapacitat tant en infants com en persones més grans. En aquest sentit, Núria Badia va destacar que la directora “volia tenir aquesta visió de futur, com a mare, va voler plantejar-se el futur del Jonc” i per aquest motiu inclou testimonis de totes les edats.