No recollir ni reciclar bé els envasos suposa una despesa extra de 34.000 euros anuals

La proliferació dels envasos en la societat actual genera un volum molt gran de residus, altament contaminants i que triguen molt en degradar-se. A Santa Perpètua, no recollir ni reciclar correctament els envasos generats durant l’any 2017 ha suposat per a les arques municipals un increment de costos aproximat de més de 34.000 euros, ja que han anat a parar al rebuig i, per tant, a l’abocador, amb la conseqüent penalització econòmica, segons ha detallat la Regidoria de Medi Ambient que també al·lega altres motius legals i ambientals per recollir selectivament els envasos, i la resta de residus. “Tothom és responsable d’una correcta gestió dels residus que genera”, ha assenyalat.

Els envasos lleugers representen aproximadament el 9% en pes dels residus municipals generats a Santa Perpetua de Mogoda, desglossats en un 5% per als envasos de plàstic, un 3% als envasos metàl·lics i un 1% als envasos mixtes o compostos. Malauradament, segons ha destacat la Regidoria de Medi Ambient, la població només diposita un 4% en el contenidor groc.

El Departament Municipal també ha detallat que la legislació estableix que tots els municipis de més de 5.000 habitants han d’implantar la recollida selectiva d’envasos i ha assegurat que avui dia al nostre municipi el 100 % de la ciutadania disposa de contenidors grocs al seu abast.

També ha recordat que el reciclatge d’envasos “comporta considerables beneficis ambientals pel que fa a l’estalvi de matèries primeres, energia i aigua i a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle” i ha afegit que “alhora, aquesta activitat contribueix al desenvolupament econòmic i social del nostre país mitjançant la generació de llocs de treball i de teixit industrial”. El Departament Municipal ha recalcat que “el fet de transformar residus, que abans anaven a parar a l’abocador, en nova matèria primera útil, també repercuteix en un estalvi econòmic per a les nostres butxaques, ja que per aquest residu ens retornen uns diners que podem destinar a afrontar els propis costos de la recollida i transport”.

La fracció d’envasos domèstics dels residus municipals està constituïda per envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d’alumini, esprais buits; brics per a begudes; i altres envasos lleugers, en general aquells identificats amb el punt verd i que no siguin ni de paper ni de vidre. Medi Ambient ha recordat que quan es llecen han d’estar buits, esbandits i aixafats en la medida de les possibilitats per evitar el gran volum que tenen.

Els principals residus d’envasos que es poden dipositar en el contenidor groc són ampolles i garrafes de plàstic, llaunes de conserves i refrescos, brics i cartrons per a begudes, tapes metàl·liques, safates de porexpan o de plàstic, taps de plàstic, iogurts de plàstic, capses de plàstic, xarxes de fruita, embolcalls de film i plata, embolcalls de galetes, de torró, etc, envasos de dentífrics, cremes, gels i desodorants, aerosols, ampolles de detergents, etc.

No es poden abocar la resta de residus que no són envasos encara que siguin de materials reciclables com les galledes de plàstic, les canonades i mànegues de plàstic, etc.. En aquests casos s’han de portar a la Deixalleria. La resta de residus que siguin barreja de materials i no es puguin reciclar s’han de llençar al rebuig com és el cas del pal de fregar, raspall de dents, maquineta d’afaitar, bolígrafs, etc.

Que fem d’aquests residus?

Els envasos van destinats a les plantes de triatge, lloc on se’ls separa per materials. Així, els de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de bosses, mobiliari urbà, senyalització... o bé per a l’obtenció de nous envasos d’ús no alimentari (lleixius, detergents...). Les llaunes de ferro o les d’alumini són envasos 100% reciclables mitjançant processos de fundició d’acer i alumini, mentre que el cartró per a begudes es pot reciclar aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d’aglomerat) o bé amb l’aprofitament separat de cada material (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l’alumini).