Sembla que existeix la necessitat de contextualitzar l'obra d’un artista perquè un nombre més gran d'observadors puguin connectar amb ella. 

Sent així, humilment els posaré al corrent d'aquest projecte tardà el qual va néixer en convertir els meus records en imatges pictòriques, una cosa així com escriure un diari on cada pàgina és una pintura amb excepció que un diari avança cap endavant mentre que les meves imatges salten i reboten en el temps.

Imatges que sorgeixen de manera fugaç de possibles records, alguns reals, d'altres no, d'una infància plena de relats (el meu pare era professor de llengües mortes), d'una joventut plena personatges onírics i una maduresa que mai arriba i allotgen una font d'inspiració inesgotable, potser.

Aquest és el compendi de la totalitat del meu llegat visual.

Gràcies per la vostra mirada.

Atentament Ricard Recio

Org.: Cultura