La Corporació local ha aprovat inicialment el Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Santa Perpètua de Mogoda, segons proposta redactada pel Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament. El document proposa la protecció de 25 arbres i catorze arbredes d’interès local. La proposta també demana sol·licitar al Consell Comarcal del Vallès Occidental la inclusió del plàtan del Castell de Mogoda i el Lledoner de Can Sabau dins del Catàleg d’arbres i arbredes d’interès comarcal. El Ple també va aprovar l’Ordenança de protecció dels arbres i arbredes d’interès local de Santa Perpètua.

Entre els arbres catalogats figuren el plàtan del Castell de Mogoda, el lledoner de Can Sabau, el lledoner de l’Església de la Florida, el pi de la plaça dels Cinc Carrers i els lledoner de la plaça de Santiga i de Can Banús; i entre les arbredes s’han catalogat, entre d’altres, els plàtans de la Granja, el bosc Soldevila, els plàtans de la riera de Santiga i la pineda de Can Bisbe.

Aquesta ordenança té com a objecte la protecció, conservació i millora de tots els arbres i arbredes d’interès local pel seu interès biològic, cultural i social, que es declarin així, siguin de titularitat privada o pública. Als efectes de catalogació es tenen en compte diferents elements, entre d’altres, la mida, l’edat, la història, les seves qualitats estètiques i el seu interès botànic, entre d’altres.

L’aprovació i posada en marxa d’aquesta ordenança és fonamental per a la preservació del patrimoni natural de Santa Perpètua, segons destaca la Regidoria de Medi Ambient, que afegeix que la millor garantia per a la protecció adequada del medi ambient, del qual tots ens fruïm i que correspon a tota la població protegir, és disposar de normes que permetin preservar la diversitat biològica, l’ús racional i sostenible dels recursos naturals i la protecció i cura d’aquells arbres i arbredes d’alt valor simbòlic, ecològic, paisatgístic i històric. L’any 2014, es va crear una comissió de catalogació constituïda per representants de l’Ajuntament (Medi Ambient i Cultura) i del Consell Municipal de Medi Ambient i veïns interessats. A la comissió, es poden fer arribar les sol·licituds o informacions per catalogar un arbre o arbreda. La regidora de Medi Ambient, Carme Araque, ha manifestat que “esperem que el catàleg i la protecció es vagin ampliant” i que el catàleg i l’ordenança “posa en valor el patrimoni natural”.

Medi Ambient explica que els arbres es poden catalogar per un seguit de criteris:

a) Espècie arbòria, prioritàriament arbres autòctons.

b) La longevitat. L’edat d’un arbre és molt variable segons l’espècie que es tracti, però generalment l’edat mínima d’un arbre que ha evolucionat sense patir malures ni altres agressions alienes es calcula en 50 anys. Pel que fa a l’edat màxima, n’hi ha molts que sobrepassen el miler d’anys.

c) Interès històric, emblemàtic, cultural i/o tradicional. Els successius canvis que s’han produït en l’ampliació i urbanisme de Santa Perpètua al llarg de la seva història han ocasionat la desaparició d’antigues zones verdes i jardins. Sovint només resten els arbres com a reminiscències dels antics jardins i del nostre passat agrícola. En aquest cas, són l’últim reducte de la història d’aquell indret, ja que gràcies a la seva longevitat són, molt sovint, els únics testimonis vius de la història dels barris i de la ciutat. Amb la seva catalogació es pretén protegir-los i preservar-los per a la memòria popular.

d) Singularitat, peculiaritat, raresa, interès botànic o científic, qualitats estètiques o paisatgístiques. Exemplars d’arbres i plantacions procedents d’altres zones climàtiques s’han desenvolupat extraordinàriament al nostre poble gràcies a un microclima especial i també, sovint, gràcies a les tasques acurades de manteniment. Aquests exemplars adults mereixen ser conservats com a patrimoni del poble mitjançant la seva inclusió en el catàleg. En altres ocasions, la singularitat pot significar la presència de l’únic exemplar d’una espècie al barri. La biodiversitat, a més de necessària per assegurar la continuïtat de la flora i fauna del planeta en un medi ambient natural, és també important dins d’una ciutat com a mostra de la vegetació que és pròpia d’altres zones geogràfiques.

e) També es consideren aquells arbres aïllats que compleixin condicions anteriors i que es trobin situats en espais agrícoles, com a mesura de protecció dels hàbitats de marge agrícoles.

Pel que fa a les arbredes, els criteris són els següents:

a) Quan l’àmbit territorial presenta una riquesa ecològica i paisatgística (arbredes fluvials, mosaic agroforestal, disposició en fileres en forma de passeig, etc...).

b) Segons la funció que desenvolupen: corredor ecològic, conservació de biodiversitat o varietat d’hàbitats, etc...

c) Si presenten interès històric, emblemàtic cultural, tradicional i/o paisatgístic

d) Si són d’interès botànic o científic per la seva singularitat.