Vés al contingut (premeu Retorn)

Ca n’Oller gaudeix de l’honor de ser dels pocs masos del poble que ha continuat en mans de la mateixa família de pagesos perpetuencs en els darrers 700 anys. La primera referència a aquestes terres és de l’any 1044 però encara no era ca n’Oller sinó can Fontanet Jussà. Els Oller hi entraran per via matrimonial al segle XIV en casar-se Guillema, propietària del mas Fontanet, amb Guillem Oller. Pel mateix sistema el s XVIII entren els Cuiàs en casar-se Arcàngel Oller, pubilla de la casa, amb Pere Cuiàs de Sant Andreu de Palomar. 

Les tres finestres gòtiques que llueix la façana de la masia delaten l’origen del s. XV d’aquesta masia catalana clàssica, de tres cossos desenvolupats en planta baixa i planta pis orientats a migdia i que també ostenta el títol de conservar en millors condicions la tipologia de la masia original.

Des del petit turonet a tocar de Polinyà on s’ubica, ha pogut veure les radicals transformacions del seu entorn amb impassibilitat que sols dóna la vida al camp: autopistes, el polígon industrial que porta el seu nom malgrat no afectar les seves propietats... Els canvis també l’han acostat al poble que abans semblava més lluny. Com és natural ells anaven al poble sovint però els vilatans també s’acostaven a la masia quan anaven a berenar a la font situada a prop de la masia i l’aqüeducte romà o portaven els infants nascuts herniats a guarir-se seguint un ritual pagà anomenat la Cura del Roure. Diuen que foradant el tronc d’un roure viu la nit de Sant Joan i fent passar el nen o nena per dins, el guariment era segur si el roure sobrevivia a la ferida. La proverbial força dels roures i la manca dels efectes negatius de la pol•lució moderna permetien donar per sanats gairebé tots els herniats.

Els lligams entre ca n’Oller i el poble van incrementar-se molt a partir del 1972, quan l’Aplec de la Sardana es traslladà al bosc de ca n’Oller que ja es coneix com el “bosc de la Sardana”.