Castell de Can Taió

El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929. 

La guia excursionista El Rodal de Sabadell (1936) escrita per Josep Rossell descriu el Castell de Can Taiò com “una construcció moderna i, per bé que és un recull d’imitacions dels monuments catalans més famosos, és interessant resseguir-lo i estudiar-ne la seva significació evocadora. La porta d’entrada és còpia fidel de la de Poblet i les muralles són fragments de la cité de Carcassona; una part lateral de l’edifici és igual a la bonica façana gòtica de la galeria de la Generalitat i algunes portalades i finestrals són reproduccions d’altres joies arquitectòniques de diferents llocs. Tot plegat és un edifici grandiós, ric en detalls i de costosa execució i molt vistós”. Aquest edifici eclèctic però inhòspit sembla ser que només tenia una cambra de bany i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.

La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a casa Miró sobre la qual s’edificaria el castell i can Taió, la del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.

Durant la Guerra Civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català, que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals. A finals de la guerra, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.

La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis, que van malvendre l’edifici a la Junta Provincial de Menores. Amb la democràcia passà a mans de la Generalitat, que té hi un centre de protecció de menors.

Actualment acull l’escola Barcanova, que forma part de la Cooperativa de Grup de Serveis d’Iniciativa social, entitat sense ànim de lucre i vinculada a la Fundació Barcanova.